2026-10-04

Chips: tot el que cal saber sobre aquest snack cruixent

Les chips són un d’aquells aperitius que gairebé ningú no rebutja. Cruixents, salades i fàcils de compartir, han passat de ser un acompanyament ocasional a convertir-se en un imprescindible de festes, berenars i sopars informals. Però darrere d’una bossa de chips hi ha molt més del que sembla: varietats de patata, tècniques de fregit o de forn, olis, sals i un debat constant sobre si són un caprici o una opció raonable dins d’una dieta equilibrada. En aquest article repassem què són exactament les chips, quins tipus existeixen al mercat, com es fabriquen, què aporten nutricionalment i com les pots preparar a casa perquè quedin espectaculars.

Què són exactament les chips?

En sentit estricte, les chips són làmines molt fines de patata que s’han fregit o enfornat fins a quedar cruixents i que després es salen. Amb el temps, però, el mot s’ha ampliat i avui designa també snacks de tall similar elaborats amb blat de moro, moniato, pastanaga, remolatxa, cigrons, llenties o fins i tot formatge.

Pel que fa a l’origen, la versió més estesa situa la invenció de les chips als Estats Units, a mitjan segle XIX, quan un cuiner hauria tallat les patates més fines del compte per respondre a un client que es queixava que eren massa gruixudes. El resultat va agradar i la idea es va estendre. A Europa es van popularitzar durant el segle XX, primer en establiments de restauració i després en bosses envasades als supermercats.

Tipus de chips que trobaràs al mercat

La varietat actual és enorme, i no totes les chips són iguals ni pel que fa al gust ni pel que fa a la composició. Aquestes són les famílies més habituals:

• Chips tradicionals de patata: tall fi, fregides en oli vegetal i salades. Són les més comunes i les que solen tenir un gust més neutre.
• Chips artesanes o de tall gruixut: sovint es fan amb la pell, es tallen més gruixudes i es fregeixen en oli d’oliva. Acostumen a ser més cruixents i amb més sabor a patata.
• Chips de verdures i llegums: elaborades amb moniato, pastanaga, remolatxa, cigrons o llenties. Solen aportar més fibra i un perfil de sabor diferent.
• Snacks de blat de moro: la base és la farina de blat de moro, sovint amb formatge, espècies o sabors intensos.
• Chips amb sabors afegits: patata amb aromes de pernil, formatge, paprika, herbes o picant. El gust és més intens, però també solen portar més additius.

Com es fan les chips? Del camp a la bossa

La fabricació industrial de chips segueix una seqüència bastant estable. Primer es tria una varietat de patata amb molt de midó i poc sucre, perquè així la làmina queda cruixent i no es crema amb facilitat. Després es renta, es pela (o no, segons el producte) i es talla en làmines molt fines.

El següent pas és el rentatge per eliminar l’excés de midó superficial, seguit d’un assecatge parcial. A continuació ve el fregit, normalment entre 160 i 180 graus durant un parell o tres de minuts, fins que la làmina perd la major part de l’aigua. Finalment s’escorre l’oli, s’hi afegeix la sal o els condiments i s’envasa en bosses amb atmosfera protectora perquè el producte no s’estovi ni s’enranciï tan de pressa.

Valor nutricional: què aporten realment les chips

Cent grams de chips de patata solen aportar entre 500 i 550 quilocalories, uns 30-35 grams de greix, al voltant de 50 grams d’hidrats de carboni, entre 4 i 6 grams de proteïna i una mica de fibra. També contenen sal, sovint entre 1 i 1,5 grams per cada 100 grams.

Ara bé, poques vegades ens mengem 100 grams d’una tirada com a ració individual: la ració habitual se situa entre 25 i 30 grams, cosa que equival aproximadament a 130-160 quilocalories. Aquesta diferència és clau per valorar-les amb perspectiva.

D’altra banda, el perfil de greix depèn de l’oli emprat. Els olis d’oliva o els gira-sols amb alt contingut oleic tenen un perfil més interessant que alguns olis refinats de palma o coco, que aporten més greix saturat. També cal tenir en compte que el fregit a temperatures molt altes pot generar acrilamida, una substància sobre la qual la normativa europea estableix límits orientatius per als fabricants.

Com triar unes bones chips

Si busques un producte senzill i de qualitat, aquests criteris t’ajudaran:

1. Llegeix la llista d’ingredients: com menys components, millor. Patata, oli i sal és una base difícil de millorar.
2. Fixa’t en l’oli: oli d’oliva o gira-sol alt oleic solen indicar un producte més cuidat.
3. Comprova la quantitat de sal: si en consumeixes sovint, tria versions amb menys sodi.
4. Revisa la data i l’estat de la bossa: una bossa inflada i sense cops sol indicar un bon envasat.
5. Valora el format: si les comparteixes, una bossa gran; si en vols menjar una ració, format individual o reparteix-les en un bol.

Chips casolanes: com fer-les al forn o fregides

Fer chips a casa és més senzill del que sembla i permet controlar la sal i l’oli. Necessites unes quatre patates mitjanes, oli i sal. Una mandolina o un ganivet ben esmolat ajudaran a aconseguir làmines uniformes.

Versió al forn

1. Renta i talla les patates en làmines molt fines, si pot ser amb la pell.
2. Deixa-les en aigua freda uns 15 minuts per treure el midó i asseca-les bé amb un drap.
3. Barreja-les amb una cullerada d’oli i estén-les en una safata sense sobreposar-les.
4. Enforna a 180 graus uns 15-20 minuts, girant-les a mig camí.
5. Saleu-les just quan surtin del forn.

Versió fregida

1. Asseca molt bé les làmines abans de fregir-les.
2. Fregiu-les a uns 160 graus fins que estiguin rosses, sense omplir massa la paella.
3. Escorreu-les sobre paper absorbent i saleu-les de seguida.

Consells per gaudir-ne amb moderació

• Serveix una ració en un bol petit en lloc de menjar directament de la bossa.
• Acompanya-les amb guacamole, hummus o iogurt grec per donar-los un toc més complet.
• Combina-les amb verdura fresca o fruita per equilibrar el berenar.
• Beu aigua o infusions en lloc de begudes ensucrades.
• Reserva-les per a moments concrets i gaudeix-les sense presses.

Preguntes freqüents sobre les chips

Les chips són saludables?

No són un aliment bàsic ni un substitut de verdura o fruita, però tampoc cal demonitzar-les. Dins d’una dieta variada, una ració ocasional de 25-30 grams encaixa sense problemes. L’important és la freqüència i el context general de l’alimentació.

Quantes calories té una bossa de chips?

Depèn del format. Una bossa individual de 30 grams sol rondar les 150-170 quilocalories, mentre que una bossa gran de 150 grams pot superar les 750. Per això convé mirar la informació nutricional per cada 100 grams i calcular la ració real que en menges.

Per què es diuen chips?

El mot prové de l’anglès chips, que als Estats Units designa les làmines fines de patata fregides. En català conviuen les formes chips i xips, i totes dues s’utilitzen habitualment.

Es poden menjar chips si tinc intolerància al gluten?

En general, les chips de patata elaborades només amb patata, oli i sal no contenen gluten. Tot i això, cal llegir sempre l’etiqueta, perquè alguns sabors afegits o els snacks de blat de moro poden incorporar ingredients amb gluten o traces per contaminació creuada.

Com es conserven les chips un cop oberta la bossa?

El millor és passar-les a un recipient hermètic o tancar la bossa amb una pinça i guardar-la en un lloc fresc i sec, lluny de la llum. Així es mantenen cruixents durant uns quants dies.

Puc fer chips sense oli?

Sí. Es poden coure al forn sobre paper de forn o en un aparell d’aire calent, amb molt poca matèria grassa o sense gens. Queden menys cruixents que les fregides, però són una alternativa interessant per reduir calories.