2026-10-04

Deposit: què és un dipòsit bancari i com funciona

Un deposit —o dipòsit bancari, tal com el coneixem habitualment— és el producte d’estalvi en què una persona o una empresa confia els seus diners a una entitat financera durant un temps determinat o a la vista, a canvi d’una remuneració en forma d’interessos. És una de les opcions més utilitzades per guardar diners amb una seguretat raonable, però abans de contractar-ne un convé entendre bé com funciona, quines garanties ofereix la normativa i quins impostos hi van associats. En aquesta guia t’expliquem, amb un llenguatge planer, tot el que cal saber per triar el deposit que millor encaixa amb els teus objectius.

Què és exactament un deposit o dipòsit bancari

Un dipòsit és un contracte entre tu (el dipositant) i una entitat financera. Tu li lliures una quantitat de diners i ella es compromet a tornar-te-la en les condicions pactades, normalment afegint-hi uns interessos. Mentre els diners són a l’entitat, aquesta els pot fer servir per concedir préstecs o fer altres operacions, i per això et paga una remuneració.

El contracte sol incloure aquests elements:

• Import dipositat i, si s’escau, imports mínims i màxims.
• Termini: a la vista (disponible quan vulguis) o a termini fix.
• Tipus d’interès nominal (TIN) i, sovint, la TAE equivalent.
• Periodicitat de la liquidació d’interessos: mensual, trimestral, anual o al venciment.
• Condicions de cancel·lació anticipada i possibles penalitzacions.
• Titulars del compte o dipòsit i beneficiaris.

La gran diferència respecte d’altres productes financers és que el dipòsit no depèn de l’evolució dels mercats: si mantens el producte fins al venciment i l’entitat compleix el contracte, saps de bon començament quants diners cobraràs.

Tipus de dipòsits més habituals

Quan es parla de deposit, en realitat es parla d’una família de productes amb característiques ben diferents. Aquests són els més freqüents:

• Compte corrent: diners totalment disponibles, habitualment sense remuneració. Serveix per a la gestió del dia a dia.
• Compte d’estalvi: semblant al compte corrent, però pot oferir un interès baix o promocions puntuals.
• Compte remunerat: paga un interès per saldo, sovint amb límits d’import o vincles associats.
• Dipòsit a termini fix: els diners queden bloquejats durant un període acordat (3, 6, 12, 24 mesos…) a canvi d’un tipus més alt.
• Dipòsit estructurat: combina una part garantida amb una altra vinculada a un índex o actiu, de manera que la rendibilitat no està garantida i pot ser zero.

Com es calcula la rendibilitat d’un dipòsit

El TIN és el tipus nominal que s’aplica a l’import dipositat. La TAE és una mesura més útil per comparar productes, perquè incorpora la freqüència de capitalització dels interessos i, en alguns casos, les comissions. Per això, dos dipòsits amb el mateix TIN poden tenir TAE diferents si un paga interessos cada mes i l’altre només al venciment.

Posem un exemple senzill i orientatiu: si diposites 10.000 euros a 12 mesos amb un TIN de l’1,50 % i liquidació anual, els interessos bruts serien aproximadament 150 euros. Sobre aquest import s’aplica la retenció corresponent d’IRPF, de manera que el que rebràs serà una mica menys. Aquestes xifres són només il·lustratives: el tipus real depèn de l’entitat i del moment del mercat.

Un aspecte que sovint es passa per alt és la inflació. Si el teu dipòsit paga un 1,5 % i la inflació és superior, el poder de compra dels teus diners pot disminuir encara que el saldo nominal creixi. Comparar la rendibilitat amb l’evolució dels preus ajuda a prendre decisions més realistes.

Comparativa ràpida entre tipus de dipòsit

El Fons de Garantia de Dipòsits: què et protegeix

A Espanya, els dipòsits estan protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit (FGD). Segons la normativa vigent, la cobertura arriba fins a 100.000 euros per dipositant i per entitat, i inclou tant particulars com empreses. Aquesta protecció és automàtica: no cal fer cap tràmit per tenir-la.

Val la pena tenir present que el límit s’aplica per entitat i no per compte. Si tens diversos dipòsits al mateix banc, la garantia es calcula sumant-los. Repartir l’estalvi entre entitats diferents pot augmentar la cobertura, però també complica la gestió i pot reduir la rendibilitat global. Com sempre, el millor és valorar cada situació amb calma.

Com contractar un deposit pas a pas

1. Defineix l’objectiu: estalvi de seguretat, diners per a una compra futura o rendibilitat a mitjà termini.
2. Decideix quant de temps pots prescindir dels diners. Això determinarà si et convé un producte a la vista o a termini.
3. Compara diverses entitats fixant-te en la TAE, no només en el TIN, i revisa si hi ha comissions o productes vinculats.
4. Llegeix les condicions de cancel·lació anticipada. És el punt que més sorpreses genera.
5. Comprova la liquidació d’interessos: si és mensual, trimestral o al venciment.
6. Formalitza el contracte i guarda la documentació, on consten imports, terminis i tipus.

Fiscalitat: què cal declarar

Els interessos d’un dipòsit es consideren rendiments del capital mobiliari i tributen a l’IRPF. L’entitat aplica una retenció en el moment de pagar-te’ls, i després aquest import s’integra a la teva declaració anual. La retenció funciona com un pagament a compte: si finalment et surt a tornar, ho recuperes; si et surt a pagar, es compensa.

El tipus de retenció i els trams aplicables poden canviar segons la normativa de cada exercici, així que convé consultar la informació actualitzada o demanar assessorament abans de fer càlculs precisos. En dipòsits amb imports petits, l’impacte sol ser reduït, però és recomanable declarar-ho correctament.

Errors habituals i consells pràctics

• Fixar-se només en el tipus d’interès i oblidar la TAE i les comissions.
• Contractar un termini massa llarg sense tenir un coixí d’emergència disponible.
• No comprovar si l’entitat està adherida al FGD.
• Ignorar l’efecte de la inflació sobre el poder de compra.
• Oblidar com i quan es liquiden els interessos.
• No revisar el producte quan arriba el venciment: sovint es renova automàticament amb condicions menys favorables.

Un bon hàbit és dedicar una estona cada any a comparar les condicions dels teus dipòsits i comprovar si continuen encaixant amb els teus plans.

Preguntes freqüents sobre els dipòsits

Quina diferència hi ha entre un dipòsit i una inversió?

En un dipòsit, el rendiment sol estar pactat d’antuvi i no depèn dels mercats. En una inversió, el resultat és variable i pots acabar guanyant més o menys, o fins i tot perdent part dels diners. Per això el dipòsit se sol associar a un perfil conservador.

Puc perdre diners amb un deposit?

En condicions normals i si mantens el producte fins al venciment, no hauries de perdre el capital nominal. Ara bé, sí que pots perdre poder de compra si la inflació supera els interessos que cobres, i en dipòsits estructurats la rendibilitat pot ser nul·la.

Què passa si l’entitat financera fa fallida?

Intervé el Fons de Garantia de Dipòsits, que cobreix fins a 100.000 euros per dipositant i entitat segons la normativa aplicable. Per sobre d’aquest import, la recuperació no està garantida i depèn del procés de liquidació.

Puc cancel·lar un dipòsit a termini abans del venciment?

En molts casos sí, però sovint amb una penalització que pot reduir o eliminar els interessos meritats. Cal revisar sempre les condicions del contracte abans de signar-lo.

Els interessos d’un dipòsit es poden cobrar cada mes?

Depèn de cada producte. N’hi ha que liquiden mensualment, d’altres trimestralment o anualment, i d’altres que paguen tots els interessos al venciment. Aquesta periodicitat afecta la TAE final.

Val la pena tenir els diners en un dipòsit si el tipus és baix?

Pot tenir sentit com a part d’una estratègia d’estalvi, sobretot per als diners que necessitaràs a curt termini i que no vols exposar a la volatilitat. Per a objectius a llarg termini, potser et convindrà combinar el deposit amb altres alternatives.